Em dic Montse Paüls Arrià i sóc diplomada en Nutrició i Dietètica per la Universitat Rovira i Virgili (CAT000347). Això no us diu gran cosa, m’agradaria explicar-vos el perquè he arribat fins aquí.

En acabar el C.O.U, vaig decidir marxar a Andorra a treballar de secretaria de la dietista Marta Pons Jansana (per mi, una de les millors dietistes que he conegut mai i a la qual aprecio moltíssim).

Doncs bé, en aquells moments no estava passant una de les millor èpoques de la meva vida. Vaig començar a menjar una mica més del que em tocava i a tenir una relació amb el menjar no massa equilibrada fins al punt que els meus pantalons es quedessin un parell de talles per sota del que en aquell moment necessitava.

Va ser aleshores quan vaig demanar a la Marta que em fiqués a dieta. Al cap d’uns mesos pesava 12 kg més. Com podia ser? Si estava a dieta i feia un munt d’exercici!

El que passava era que jo menjava perquè no estava bé, perquè el menjar em feia sentir bé (almenys durant una estona). Seguia la dieta perfecta fins que arribava la nit. Aleshores, quan em quedava sola amb mi mateixa i tenia temps de pensar, el meu sistema nerviós s’activava i començava a menjar.

Després d’aquesta feina, vaig tornar a casa i vaig començar a estudiar un Cicle Superior de Nutrició. Entendre com anava tot el món de la nutrició des d’un punt de vista teòric em va ajudar molt. I a poc a poc vaig anar tornant al meu pes.

Motivada per l’estudi, vaig anar a parar a Reus, on vaig fer la Diplomatura de Nutrició i Dietètica. Des del 2005 fins al 2012 vaig treballar de nutricionista amb la Dra. Mercè de Bergua, de la qual en vaig aprendre moltes coses.

Després vaig tenir la sort d’ entrar a treballar a la Clínica de Ponent com a nutricionista formant part d’un gran equip de professionals i entre ells, la Dra. Olga Vilà, una gran companya i amiga.

Durant tot aquest camí, he après que:

Un sobrepès no és un sobrepès i ja està i,

Un trastorn alimentari no és un desig de cridar l’atenció i ja està.

________________

Darrera de tot això hi ha unes vivències, unes creences (molts cops errònies ) o bé alguna cosa que va molt més enllà de la part física. I és aquí on jo he après que “el benestar està en l’equilibri”, un equilibri que estic segura que tots podem aconseguir.